Al desembre seran les pròximes eleccions sindicals de personal docent a l’ensenyament públic no universitari (infantil, primària, secundària, FP, EOI, conservatoris …). És probable que no t’ho hagen comunicat, però segur que t’has adonat que, de sobte, tornen a haver-hi assemblees al teu centre. No t’ho diran per a no mostrar les seues vergonyes, però estan de campanya electoral. Darrere deixem quatre anys amb una pèrdua de poder adquisitiu del 8,9%**, amb imposicions de la generalitat sense contestar per part dels sindicats amb capacitat de fer-ho, amb claudicacions inacceptables dels mateixos sindicats… I el que és pitjor, quatre anys sense cap mobilització potent, amb crítiques amb la boca petita: uns perquè governen “els nostres” i altres perquè no se’ls veja de quin peu coixegen. Quatre anys en què quan es convocava alguna concentració o algun acte de protesta, es feia sense cap convenciment o, el que és pitjor, amb l’esperança que no fos majoritari, perquè seria anar contra “el seu govern”. Sembla poc el que hem perdut, però un 8,9% és com si ens hagueren furtat més d’una paga mensual (100% salari / 14 pagues = 7,14 % cada paga). I encara s’atreveixen a vendre’ns la muntada salarial** com un èxit i no com el que és: una derrota. Una altra cosa hauria sigut que haguérem lluitat per una millora més important i no s’haguera aconseguit, però els nostres sindicats no ens han demanat que férem res, només que confiem en ells. Joan Fuster deia que “tota política que no siga feta per nosaltres serà feta contra nosaltres”. És possible fer les coses d’altra forma, els ancoratges dels sindicats sistèmics amb els partits polítics arrosseguen els drets de les treballadores i els treballadors cap a interessos partidistes. El sindicat ha de fer precisament el contrari: estirar dels interessos dels partits cap a la classe treballadora. Quan els membres d’un sindicat acaben a la direcció de la nostra empresa, cosa que passa massa sovint, no és una bona notícia, per molt que alguns sindicats ho celebren, perquè acabaran fent el que han fet: paralitzar la mobilització i fer-nos perdre drets.
El Consell Sindical Obrer naix a finals de 2019, en plena pandèmia, perquè els sindicats que existien al nostre territori actuaven (i encara continuen fent-ho) a favor de la patronal en molts casos, mai exclusivament en defensa de les treballadores i treballadors. Només quedaven sindicats que es referenciaven en la negociació per la negociació, sense la pota fonamental de la pressió. S’han anat convertint en part del sistema i per a mostra un botó: als congressos, on es decideix la política del sindicat, conviden a la patronal i la fan partícip del congrés. No es mouen, perquè formen part del sistema, per això és necessari CSO, per a recuperar eixe sindicalisme combatiu, el sindicalisme amb capacitat transformadora de la realitat social, eixe sindicalisme apegat a la classe.
Per això no ens ocultem, volem presentar llista a les eleccions de desembre i necessitem la teua participació. Res no canvia si cadascú/na de nosaltres no posem de la nostra part. Res ens regalaran, nosaltres mateixos hem de realitzar l’esforç que invertirà aquesta situació, ens hem d’implicar en el nostre futur i el de les nostres filles i fills. Perquè els anys que venen no seran tranquils, supose que això ho esteu veient venir. Posa el teu gra de sorra en la millora de les condicions de vida dels treballadors i les treballadores: vine a les llistes de CSO !
Contacta amb nosaltres a ensenyament@consejosindical.es o ací, als nostres telèfons
** 9,1% de 2019 a 2022 de muntada salarial acumulada (2,5%, 2%, 0,9% i 3,5% respectivament) i un IPC de 2019-2022 de 18,03% acumulat (0,8%, -0,5%, 6,5% i 10,5%-agost).